De la gran bèstia que anomenen Orifany de Taialà
Manifesta cosa és e sabuda per tots aquells qui habiten en les terres de Taialà, que en els boscs d’aquell lloc habita una bèstia d’estranya figura, de la qual els antics contaren aparició des de lo any 1027 de nostre Senyor.
Aquesta creatura és anomenada Orifany, e és de gran e meravellosa grandària, car és tres vegades major que cap bou. Té la pell bruna e aspra com de senglar o de vaca fajona, e porta al cap dues orelles tan grans e amples com les ales d’un voltor. De la sa cara li ix una trompa llarga e juganera, la qual mou a sa voluntat.
E viu d’erbes, fullatges, baies e arrels que cull per les muntanyes de Puig d’en Roca, Domeny e Sarrià. Menja encara bolets de moltes maneres, tro els més verinosos, per la qual raó l’alè e les fems d’aquesta bèstia són de pudor tan gran que no es pot sofrir.
No es deixa veure sovint pels hòmens, mas és de benigna natura als infants petits qui es perden en el bosc; als quals no fa cap mal, ans els guia e els torna rients a les llurs mares. Emperò, quan troba en el bosc algun malfactor o fugitiu de la justícia, l’Orifany el persegueix e el tanca entre els arbres, e bufant-li sa pudor, li deixa el clatell tot xop e brut d’un moc verdós e enganxós com la pega.
Pels amagats boscos de Taialà,
on l'arbre és alt i la nit fosca,
hi corre un monstre mai no vist
que no és pas moix ni menja mosca.
Com tres bous junts és de feixuc,
té pèl de porc i aspecte bru,
duu dues ales de voltor
i un nas tan llarg que fa xup-xup
Endrapa l'herba i el bolet,
la muscària tòxica i dolenta
I quan el ventre li fa gluc,
deixa anar un pet que us desorienta
Si ets un marrec que s'ha perdut,
et ve a salvar molt amorós;
mes si ets un lladre o malfactor...
te'n vas ben xop, pudent,
ai Déu quin estupor
amb un moc verd enganxifós
que et deixa el clatell ben llardós
Oh, gran bèstia de Taialà,
guardiana del verd i del camí:
prop del teu darrere més val no estar
quan surti el sol demà al matí
---------------------------------------------------------------
3- Ara caldrà posar-li un nom escaient (l'Orifany de Taialà) i un text que faci patxoca, inventa o...
-----------------------------------
Faules i bestiaris, poemes i cançons
Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final. La faula és doncs una narració inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral.
Orifanys?
Un dels personatges protagonistes a El llibre de les bèsties de Ramon Llull és l´Orifany, també anomenat Olifant.
Després de la caiguda de l´Imperi Romà els elefants varen desapareixer d´Europa. Així doncs algunes generacions no els havien vist mai i només coneixien de la seva existència gràcies a cròniques escrites, o bé per relats de transmissió oral. Els dibuixants o il.lustradors havien de fer les seves obres a partir d´aquests, i reconstruint o reinventant a partir dels animals que ells coneixien.
Animals del seu entorn, cròniques, relats, històries i una bona dosi d´imaginació. Així, un munt
d´orifanys es veuen reflectits en imatges fetes en temps de Llull.
http://www.uliwestphal.de/elephas-anthropogenus/index.html
Ara ja saps la versió oficial de què és un Orifany. Però, realment els orifanys no existeixen? No hi ha proves de la seva existència?
